La peste negra

Tal i com hem vist, aquesta malaltia va afectar a gran part de la població europea a mitjans de l segle XIV. Va arribar d'Àsia per via marítima, ja que en aquella època s'utilitzaven molt els vaixells per transportar mercaderies pels diferents països. Per tant, no és d'estranyar que les ciutats amb més mortalitat per aquesta malaltia fossin les ciutats costaneres.

L'enfermetat es produia quan una puça infectada picava a una persona i es va propagar ràpidament quan gent infectada estava en contacte amb altre gent, ja que la malaltia també es propagava per l'aire. Començava amb febre, mal de cap, símptomes de debilitat i al cap de poc apareixien unes taques fosques a la pell, que es produien quan la sang s'acumulava en certes zones.

Un escriptor italià d'aquella època, Bocaccio, escriu en un dels seus llibres:

“¡Oh, cuántos memorables linajes, cuántas opulentas herencias, cuántas célebres riquezas no tuvieron sucesor! ¡Cuántos hombres ilustres, cuántas bellas mujeres, cuántos jóvenes gallardos, a quienes Galeno, Hipócrates o Esculapio hubieran juzgado sanísimos, almorzaron por la mañana con sus parientes, compañeros y amigos, y cenaron por la noche con sus antepasados, en el otro mundo.”